dilluns, 9 d’abril de 2018

PAGA 2012.
EL DEPARTAMENT DIU A L'ATRI QUE PAGARÀ. CSIF ESTARÀ ATENT. NI UN PAS ENRERE

NOTA DEL DEPARTAENT PUBLICADA A L'ATRI:

Abonament del 34,42% de la paga extra 2012 (personal laboral i funcionari)
Per Acord de la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de  la Generalitat de Catalunya es va acordar abonar el 2017 el 34,42% dels imports deixats de percebre com a conseqüència de la supressió de la paga extraordinària, paga addicional del complement específic o pagues addicionals equivalents del mes de desembre de 2012.
La Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2017 està en tràmit parlamentari i no es publicarà amb temps suficient per fer efectiva la devolució del 34,42% a la nòmina del mes de març, motiu pel qual l’abonament es farà efectiu a la nòmina del mes d’abril de 2017.

divendres, 6 d’abril de 2018



CONSULTA ELS NOMENAMENTS D'AVUI

    SECUNDÀRIA    


      PRIMÀRIA      

CSIF exigeix al Govern el pagament acordat de la resta
de la paga extra de 2012 d'una vegada per sempre

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu en les administracions públiques exigeix ​​al Govern de la Generalitat que esfaci efectiu, d'una vegada per totes i sense més excuses, el pagament del 20,77% de la pagaextra de 2012 i que es deixi de jugar amb els seus funcionaris.

El 19 de febrer de 2018, en la reunió ordinària de la Mesa Sectorial del PersonalAdministratiu i Tècnic de la Generalitat de Catalunya, a la pregunta de CSIF, la Administració va confirmar l'abonament de la part de l'extra pendent en el mes d'abril de 2018, 6 anys després de la seva supressió, el que queda pendent de la paga extra de 2012. Aquest pagament ja suposava un retard d'un mes respecte al compromís d'abonar-al mes de març. Ara, en canvi, ens trobem davant l'anunci inesperat que no es podria fer efectiva aquesta part de la paga per "la manca de presència d'un membre del govern central en la convalidació del Decret de retorn de la part pendent de l'extra 2012 ". 

"No entenem que un compromís acordat, entre el govern de la Generalitat i les organitzacions sindicals, ara no es pugui aplicar per un més que dubtós "tecnicisme" quan sabem que altres decrets s'han aprovat sense la concurrència d'aquest supòsit requisit. Cal abonar, com es van comprometre els responsables de la Generalitat, la paga pendent de 2012 al mes d'abril. Els empleats públics no hem de pagar els plats trencats per uns i altres. "- declaren des CSIF Catalunya. La Resolució 7 / XI, de 20 de gener de 2016, del Parlament de Catalunya, entre d'altres prescripcions, ja va instar el Govern de la Generalitat a la devolució als treballadors públics de la paga extraordinària de 2012. En resposta a aquesta resolució parlamentària, el 9 de juny de 2016, es va signar un Acord en la Taula General de Negociació pel qual l'Administració es comprometia a l'abonament de la paga extra de 2012 en diferents quantitats i terminis. 

L'últim que quedava pendent de pagament és del 20,77% que havia ser retribuït a la nòmina del mes de març de 2018. Pels motius exposats, CSIF torna a reiterar que els responsables dels departaments corresponents no facin abandó de funcions i que, en un acte de responsabilitat, facin les gestions oportunes perquè els treballadors públics de Catalunya percebin el mes d'abril de 2018 el que legítimament els correspon. "Els empleats públics i les seves famílies no han de patir les picabaralles polítiques traient de les seves butxaques una part del seu salari que ja s'han guanyat amb escreix pel seu treball com a servidors públics. Sembla que el govern de la Generalitat no s'acordi que encara ha de tornar les pagues extraordinàries de 2013 i 2014, a més de tots els drets laborals i econòmics injustament suprimits. Nosaltres, des de CSIF, no ens cansarem en reclamar-los."

ANUNCIEM MOBILITZACIONS PER RECLAMAR EL QUE ES NOSTRE!!!

dijous, 5 d’abril de 2018

INFORME DE CSIF SOBRE LES JUBILACIONS DELS EMPLEATS PÚBLICS

Hi ha dos grups de pensionistes entre els empleats públics: els inclosos en el règim especial de les classes passives i els del sistema de la Seguretat Social

El personal laboral de totes les administracions així com els funcionaris de les diferents administracions exceptuant els que són cossos nacionals de l'Administració General de l'Estat i gran part dels funcionaris d'AGE excepte els organismes dependents de la Ministeri de Treball i Afers Socials es jubilen per el Règim General de la Seguretat Social.

El règim de classes passives és el sistema de jubilació dels funcionaris de l'Estat fins al 31 de desembre de 2010, ja que a partir d'aquesta data, els nous funcionaris ingressen en el Règim General de la Seguretat Social a efectes únicament de jubilació. La protecció social (assistència sanitària i tots els altres programes) es presten a través del mutualisme administratiu, MUFACE, MUGEJU i ISFAS. Aquest règim es regeix bàsicament pel Reial Decret Legislatiu 670/1987 de 30 d'abril pel qual s'aprova el Text refós de classes passives de l'Estat, modificat per diverses lleis i decrets posteriors.

Els funcionaris que treballaven com a tal abans l'1 de gener de 2011 es poden sol·licitar la retirada laboral als 65 anys. Hi ha una excepció: l'edat es perllonga fins als 70 per a professors universitaris, magistrats, jutges, fiscals, secretaris judicials i registradors de la propietat. Per a la resta, l'arribada de la jubilació va en augment des de 2013 fins a arribar als 67 el 2027.

Els funcionaris també es poden retirar de manera anticipada. Els de classes passives, als 60 si acrediten 30 anys de serveis a l'Estat. En casos determinats, si tenen reconeguts 30 anys de serveis efectius a l'Estat, no se'ls aplicarà el coeficient reductor de l'import, com sí que passa en el règim de la Seguretat Social. En tots els casos, es necessiten un mínim de 15 anys laborals per percebre la pensió.

El règim de classes passives és aplicat a: Funcionaris de carrera de caràcter civil de l'Administració de l'Estat, Funcionaris de carrera de l'Administració de Justícia, Funcionaris de carrera de les Corts Generals i altres òrgans constitucionals o estatals si la seva legislació ho preveu, Personal militar de carrera, naval, de tropa i marineria. Tipus de jubilació són: Voluntària amb menys de 65 anys i més de 60 d'edat, Forçosa, als 65 anys d'edat, Prorrogada a partir dels 65 i els 70 anys d'edat jubilació.

El càlcul de la pensió es fa en funció dels anys cotitzats i del grup de cotització al qual es pertanyi. Per al 2018 són els següents:

 Grup / Subgrup EBEP

Haver regulador (euros / any)

A1

40.561,32

A2

31.922,78

B

27.953,57

C1

24.517,24

C2

19.397,20

E (Llei 30/1984) i Agrupacions professionals (EBEP)

16.537,66

 Situació actual del règim de classes passives (s'adjunta ampliació d'informació)

Les successives modificacions de les jubilacions del règim general de la Seguretat Social, i especialment les que afecten a l'edat de jubilació i als càlculs de la pensió s'han introduït molta inquietud en el col·lectiu a extingir del règim de classes passives. Per tant convé aclarir quina és la situació actual perquè aquells funcionaris afectats d'una o altra manera puguin prendre les decisions que més s'ajusten a la seva situació particular.

A dia d'avui, no hi ha hagut cap modificació en la normativa bàsica que regula les jubilacions de classes passives. L'únic intent de modificar aquesta situació el va portar a terme l'anterior Govern a la primavera de 2011, que va proposar un pla d'harmonització d'aquest règim amb la nova situació de les pensions del règim general. Aquest Pla consistia a aplicar el retard de la jubilació fins als 67 anys al règim de classes passives. Davant l'oposició sindical de CSIF, el Govern la va retirar i no s'ha tornat a saber res més. Tot i que cal ser prudent amb aquest tema donada la velocitat que adquireixen els canvis, tot sembla indicar que aquesta regulació podria mantenir-se a curt o mitjà termini. Les raons que tenim per afirmar això són: Es tracta d'un col·lectiu a extingir (com hem dit a partir l'1 de gener 2011 els nous funcionaris cotitzen al Règim General de la Seguretat Social).

La jubilació de classes passives no està a la Caixa de Pensions, ia dia d'avui no estan afectades pel Factor de Sostenibilitat que entrarà en vigor l'1 de gener de 2019, si estarà afectades la dels funcionaris del règim general de la Seguretat Social i la dels Laborals

Situació del Règim General de Seguretat Social

Dins el pacte de Toledo es va crear el 2013 una comissió d'experts per analitzar la viabilitat de les pensions a Espanya i van concloure que era necessari per al manteniment de les pensions l'establir índexs correctors vinculats a l'esperança de vida i l'import de la pensió, per garantir la viabilitat del sistema de les pensions. El 7 de juny de 2013 el Comitè d'Experts va aprovar el seu informe, que va comptar amb 10 vots a favor (inclòs el del responsable d'estudis de CCOO), 1 vot en contra i una abstenció. El resultat majoritari no constitueix cap sorpresa, veient l'esmentada composició del Comitè. El que no té nom és que un representant de CCOO hagi participat en el Comitè, donant legitimitat a un procediment trampós amb resultat fixat per endavant, i que a més hagi votat a favor d'un nou i brutal atac a les pensions. El Pacte de Toledo i el Govern acorden l'aplicació del factor de sostenibilitat a partir l'1 de gener de 2019 i introdueixen dues claus batejades com FEI (Factor d'Equitat Intergeneracional) i FRA (Factor de Revalorització Anual) encara que en la pràctica ambdues es tradueixen en la pràctica en pensions més baixes. Què és el factor de sostenibilitat? El factor de sostenibilitat és un dels eixos fonamentals de la reforma de les pensions a Espanya. S'aplicarà a partir l'1 de gener 2019 i ve a afegir dues noves variables a l'càlcul de la pensió a les ja existents actualment, com són l'edat de jubilació, els anys cotitzats, la quantia cotitzada, etc. Des de la seva entrada en vigor, es tindrà en compte en calcular la primera pensió de jubilació dels nous jubilats seva esperança de vida en aquest moment. A això se li coneix com a factor d'equitat intergeneracional i és la primera variable. El FEI es revisarà cada 5 anys en funció de l'evolució de l'esperança de vida. Amb el factor FEI es determinarà el FRA (Factor de revaloració anual) que és el que realment ha de fixar la pujada de les pensions en els pròxims anys. Què és el FEI o Factor d'Equitat Intergeneracional? Aquest factor lliga la pensió inicial dels nous jubilats a l'esperança de vida. Per definició, no s'aplica als actuals pensionistes sinó només als futurs. Tot i que cada any s'hauran de reajustar aquests factors en funció de les noves previsions d'esperança de vida, els experts inclouen en un annex de l'informe un exemple de la seva aplicació que mostra a les clares com es tradueix en una rebaixa de la pensió inicial.¿ Què és FRA o Factor de Revalorització Anual? Substituirà a l'IPC com a índex de pujada de pensions i es vincula sobretot als ingressos i despeses. La seva aplicació depèn de molts paràmetres per definir, però apunta també a pensions més baixes i pèrdues de poder adquisitiu. És el segon component del factor de sostenibilitat. Implica que les pensions només pugen si augmenten els ingressos del sistema de pensions per sobre de la taxa de creixement del nombre de pensions. Aquest factor es mouria entre uns valors situats entre un mínim del 0,25% i un màxim de l'IPC + 0,5%. Com et afectarà el FRA? Segons aquesta fórmula, hi ha la possibilitat que els futurs jubilats cobressin una pensió més baixa que els que es van retirar abans en les mateixes condicions, en resum pensions més baixes amb la idea de garantir el cobrament de les mateixes. Caldrà esperar l'evolució definitiva de l'esperança de vida en 2019 (en aquest any es prendran com a referència el lustre 2013-2017, deixant un any de marge, 2018, per comptar amb dades tancades). Actualment s'està tancant les dades i segons alguns informes la pensió resultant seria la de multiplicar la pensió corresponent a cada any per 0,995. CSIF rebutja l'aplicació de factor de sostenibilitat per: · És inacceptable que les pensions perdin poder adquisitiu, i és també inacceptable plantejar una rebaixa permanent de les quanties a percebre pels que accedeixen a cobrar una pensió, rebaixa que, només per l'aplicació d'una part d'aquesta factor, arribaria al 20% en 2051, segons l'informe. · El debat sobre les pensions no és una qüestió tècnica, és un debat polític. No es tracta de discutir de fórmules matemàtiques, es tracta de garantir que la quantia de les pensions permeti a les persones que accedeixen a aquesta situació tenir una vida digna. És cert que el percentatge que representen les persones pensionistes sobreel total de la població és cada vegada més gran. Això hauria de portar a que el percentatge de la riquesa que es destina a pagar les pensions sigui també creixent. No obstant això, les reformes de pensions pretenen que la part de la riquesa que es destina a aquest capítol no creixi, i sempre es planteja que el seu manteniment només es pot fer mitjançant la retallada de les pensions. · L'informe es decanta per no augmentar els ingressos per cotitzacions socials, ja que ve a dir que això aniria en contra de l'ocupació, i per tant dels ingressos del sistema. Això és totalment fals. A més, acceptant la idea que les pensions s'han de cobrir amb les cotitzacions socials, només ofereix l'alternativa de reduir les pensions, com es veu en les propostes que realitza, hi ha altres formes de cobrir les prestacions socials via aportacions pressupostos · Al·ludir al fet que el Factor de Sostenibilitat s'ha aprovat en altres llocs (com Alemanya) no és un argument.
· És incomprensible l'actuació sindical de CCOO i UGT dins del Pacte de Toledo, que ha donat cobertura al procediment del Comitè d'Experts.

dimecres, 4 d’abril de 2018

CSIF Tarragona vetlla per la teva salut i la dels teus!

   NOU CONVENI DE LA CSIF AMB AGRUPACIÓ   .

MOLT IMPORTANT: La promoció és extensible al cònjuge i fills, sempre que el prenedor (titular de la pòlissa) sigui afiliat al sindicat.

- VEURE AQUÍ